Quarta entrada sobre l’enregistrament del disc de Bradien + Eduard Escoffet

des de juny de 2009, tinc la sensació que hem fet un munt de temes. molts s’han quedat pel camí, a la recerca de noves sonoritats o de llocs inexplorats. hem fet pocs concerts i són pocs els temes que hem repetit. i són pocs els temes que finalment sobreviuran fins al disc. fent un recompte ràpid, només sobreviuen –de moment– “coses”, “hi ha la dona”, “poema idealista”, “baltan” i “text”, tot i que amb molts canvis. no és més de la meitat del disc. i aquest refer i obrir i esberlar la terrissa és una de les coses que més estimo d’aquest projecte: no hi ha res estable, tot és susceptible de canviar o de deixar pas a noves idees. treball de laboratori i complicitat.

Publicat per l’Eduard